EL RETRAT I L’AUTORETRAT

 

Les arts són una línia de creació de pensament. A través de la fotografia podem configurar i representar diferents pensaments i afectes que a vegades es fa difícil amb altres llenguatges. La fotografia és un mirall que torna la pròpia mirada.

OBJECTIUS

  • Descobrir en la fotografia una eina que facilita la consciència d’un mateix i la descoberta psicològica dels altres
  • A través de l’autoretrat, reconeixes un mateix fora d’un mateix.
  • Conèixer la fotografia del retrat com un instrument per aprendre a observar
  • Conèixer la fotografia del retrat com uns instrument per aprendre a establir relacions de proximitat i confiança que ajudin a captar l’essència de la persona observada.

 PROCEDIMENT 

1.- Escollir el retrat realitzat per un d’aquests fotògrafs i justificar la seva

Elecció: Platon Antoniou, Richard Avedon, August Sander, DianeAirbus, Julia Margaret, Cameron, Sebastiao Salgado, Philippe Halsman, SteveMcCurry, Annie Leibovitz, Henri, Cartier-Bresson, Arnold Newman, Rineke Dijkstra i d’altres que hagis escollit.

El meu cas:

Aquesta imatge coneguda com “La nena afganesa” és obra del fotoperiodista americà Steve *McCurry, i es va publicar en la revista National Geographic allà per 1985. Llavors es va convertir en possiblement la portada més icònica i famosa de la prestigiosa revista. Encara que gens se sabia d’aquesta nena d’ètnia “pashto” refugiada a Pakistan a la qual havia pres aquesta foto a la seva improvisada escola.

He escollit aquest retrat per que ha sigut dels més interessants i a part conegut per a mi. La contundència de la mirada d’aquesta noia, els seus rasgs, rígids i imobils, els seus ulls espectaculars i la peculiaritat de la seva vestimenta m’han cridat l’atenció des de un primer moment. Sembla una dona inderrumbable, lluitadora, i forta com poques.

El mestre del Relax

Què veiem? Una persona feliç, calmada.

Què sentim? Alegria, seguretat, interès.

Què pensem? Quin noi més feliç, quina despreocupació.

De què podria estar parlant? De les seves aficions y sensacions amb elles.

Què podria estar pensant? En un bon menjar, en la pràctica d’un esport, en res.

Què ens fa pensar tot això? La seva cara relaxada, y aquest somriure trapella, aquests pels despentinats i aquesta barba poc cuidada.

Un ballarina en tota regla.

Què veiem?Una noia feliç, decidida y que es coneix prou bé.

Què sentim?Alegria, calma y comprensió.

Què pensem?Que curiosa, m’agradaria conèixer-la.

De què podria estar parlant?Dels seus gustos, i les seves pors. De les seves metes futures, i de la seva vida.

Què podria estar pensant?Que ha de lluitar per el que desitja i ha de ser perseverant.

Què ens fa pensar tot això?La seva mirada, aquest somriure tímid i la calma al seu rostre.

Creus que els retrats fotogràfics poden captar la psicologia de les persones?

Poden captar la psicología d’un moment, pero considero molt dificil que ho facin en la totalitat de l’individu.

Creus que les interioritats es descobreixen en la superfície?

Molts cops sí, una tensió a la psique repercuteix al soma. Sempre hi ha factor psicosomàtics.

El retrat ens apropa o ens allunya de la realitat?

Ens acostuma a apropar, si es treballa en que sigui sincer. De totes formes, si tenim en compte la política per exemple, es evident que el retrat pot mostrar una imatge, que pot ser manipulable, que pot ser diferent al que la realitat engloba.

Pot una fotografia feta en una fracció de segon fer justícia a la complexitat de l’ésser humà?

Si, pot fer justícia d’aquell moment en el que l’ésser humà va ser fotografiat. És a dir, pot captar el estat momentani (més perdurada o menys ) d’una persona, però fins i tot crec que si, pot captar globalitats.

El rostre humà registra els territoris en els que hem viscut?

Possiblement si hem viscut en terres hostils, plenes de perill i d’incomoditats, el nostre rostre serà més contundent i mostrarà més desconfiança i alerta, com el cas de la fotografia del Steve McCurry.

3.- Realitzar un autoretrat

La vida és per somriure.

Qui és?

Un noi alegre, amb ganes de viure amb energia. Que no s’ho pren tot en serio, pero sap viure amb certes pautes, tot i que esitguin marcades per un ritme desordenat.

Què et fa sentir? Què et fa pensar ?

Em fa sentir alegre. Em fa sentir ambiciós per a mantenir aquest rostre en un futur. Em fa sentir orgullós de la meva vida i capaç d’afrontar el futur millor del que he afrontat el passat. Em fa sentir ganes de fer les coses millor, i ben fetes. De ser sincer a la vida i valent. I em fa ganes de viure per a poder ajudar a qui m’envolta a aconseguir sentiments similars als que estic parlant.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s