EXTRAVERSIÓ: PERSPECTIVES D’EYSENCK, GRAY.

Eysenck caracteritza l’ extravertit típic com un individu sociable, que li agrada l’excitació i la diversió; un subjecte impulsiu i desinhibit, que gaudeix establint contactes socials i participant en activitats de grup. L’introvertit típic seria un individu reservat, distant (menys amb els seus amics íntims), introspectiu, previsor, autocontrolat.

Hi ha doncs dos components diferenciats en aquestes definicions:

1-      Sociabilitat

2-      Impulsivitat (la falta d’inhibició social, de reflexió,..)

En diferents estudis s’ha arribat a trobar que és la impulsivitat el component de l’extraversió amb més significació biològica. Seria la impulsivitat, més que la sociabilitat, la responsable dels resultats experimentals que va en la menor activació fisiològica dels extravertits (Eysenck i Levey, 1972).

Gray (1972) en canvi postula l’existència de dues dimensions fonamentals: l’ansietat i la impulsivitat.

 

Els individus extravertits serien més sensibles a la recompensa que al càstig. Per contra, els introvertits serien subjectes més sensibles al càstig que a la recompensa. Es a dir, davant de senyals de càstig, els introvertits aprendrien millor, malgrat que davant de senyals de recompensa, serien els extravertits els que haurien mostrat una major execució.

Mentre que els introvertits deixarien de fer quan apareixeria l’estímul aversiu, els extravertits sembla que tindrien dificultats per processar les senyals de càstig si abans ha existit una situació gratificant. La falta d’atenció al càstig podria donar un cert optimisme i la capacitat d’adaptar-se a situacions frustrants de manera adaptativa (menys indefensió apresa). Potser perquè es deixen absorbir per allò gratificant atenuant l’ impacte de les experiències aversives.

 

 

PROCEDIMENT

Escriu la teva valoració i experiència personal:

Crec que soc extravertit ja que soc sociable e impulsiu. De totes maneres soc una persona que amb el temps he aprés a comportar-me de manera introvertida. He aprés a callar i a reflexionar sobre mi mateix. Però realment si, soc impulsiu i molts cops m’és indiferent el que pensin la resta del que faig. També confirmo que els premis son un millor reforç per a mi, ja que el castig em crea rancor e incomprensió, mentre els premis em fan recapacitar més sobre com seguir-los obtenint i em causen motivació davant ells.

 

 

PSICOBLOC – ESCALADA LLIURE

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s